El principi de no compensació

El principi de no compensació forma part dels Principis Comptables Generalment Acceptats i estableix la prohibició de compensar els saldos d’uns comptes comptables amb altres.

En concret, no es permet compensar partides d’actiu amb partides de passiu o be ingressos amb despeses. Dit d’una altra manera, no podem compensar el que devem amb el que ens deuen.

L’objectiu d’aquest principi es basa en que si es compensen comptes, es pot perdre informació valuosa que no quedaria reflectida als comptes anuals i per tant no quedaria adequadament representada la imatge fidel, ni del patrimoni, ni de la situació financera, ni dels resultats de l’empresa.

Exemple:

L’empresa ABC te un client XYZ que li deu 10.000€. A la seva vegada XYZ és proveïdor de ABC i li ha prestat serveis per valor de 6.000€

En virtut del principi de no compensació, cal que totes dues empreses emetin les corresponents factures i que cadascuna comptabilitzi el seu ingrés i la seva despesa. Òbviament, el que sí poden fer, és compensar els saldos pendents i liquidar-se entre elles la diferència, que en aquest cas seria de 4.000€.

El que quedaria prohibit pel principi de no compensació, seria, en aquest cas, fer una única factura per la diferència de 4.000€.

www.suportempresa.com